Una llegenda antiga sobre un drac...
Cançó del cavaller Sant Jordi
(Gabriel Janer Manila-Vicent Ferragut)
Damunt el cel veig un drac
brodat de foc,
un drac que guarda una jove
en estrany lloc.
Sos cabells creixen i creixen
per dins l'espai.
El drac no la deixa viure,
ni ara ni mai.
La jove porta un vestit
color de nard;
sobre la tela, pintades,
tres flors de card.
A la punta dels cabells
llenques de lluna
resplendeixen dins la nit
una per una.
Ben de pressa que la cerca
dins la gran vall
un jovençà valerós
en un cavall.
Travessa els llargs sementers,
la nit fa por,
una por fonda que crema
l'arrel del cor.-Cavaller, bon cavaller,
alerta al drac,
que s'amaga rere els núvols
ran d'aquest llac.
-No temeu, estelets, no,
no temeu ara,
que jo no tenc gens de por,
vull dar la cara.
El drac enfurit bramula,
treu foc pel nas,
cent llamps forcats resplendeixen
sota el seu pas.
-Cavaller, cavalleret,
ai, si t'aplega,
ja pots fer valent l'escut,
que el drac ofega!
-No temeu, que dins les mans
tenc una daga.
Ran d'aquest tall esmolat,
la mort s'hi amaga.
-Cavaller, cavalleret,
vés-te'n a casa.
-A casa, no hi vull anar
sense la dama.
A casa, no m'hi envieu,
que ella em reclama.
El cavaller, tan ardit,
entrà en batalla,
-el drac treia pels queixals
foc i metralla.
Res no atura aquell guerrer.
Les espasades
sobre el coll de l'enemic
cauen fiblades.
I el firmament s'omple de sang,
roja és la nit;
roses enceses que esclaten
talment un crit.
Sobre la fosca dels parpres
el drac és mort.
Quan repiquin les campanes
que toquin fort.
Que repiquin nit i dia
que és bon treball.
Pels sementers de la fosca
corre el cavall.
(Gabriel Janer Manila-Vicent Ferragut)
Damunt el cel veig un drac
brodat de foc,
un drac que guarda una jove
en estrany lloc.
Sos cabells creixen i creixen
per dins l'espai.
El drac no la deixa viure,
ni ara ni mai.
La jove porta un vestit
color de nard;
sobre la tela, pintades,
tres flors de card.
A la punta dels cabells
llenques de lluna
resplendeixen dins la nit
una per una.
Ben de pressa que la cerca
dins la gran vall
un jovençà valerós
en un cavall.
Travessa els llargs sementers,
la nit fa por,
una por fonda que crema
l'arrel del cor.-Cavaller, bon cavaller,
alerta al drac,
que s'amaga rere els núvols
ran d'aquest llac.
-No temeu, estelets, no,
no temeu ara,
que jo no tenc gens de por,
vull dar la cara.
El drac enfurit bramula,
treu foc pel nas,
cent llamps forcats resplendeixen
sota el seu pas.
-Cavaller, cavalleret,
ai, si t'aplega,
ja pots fer valent l'escut,
que el drac ofega!
-No temeu, que dins les mans
tenc una daga.
Ran d'aquest tall esmolat,
la mort s'hi amaga.
-Cavaller, cavalleret,
vés-te'n a casa.
-A casa, no hi vull anar
sense la dama.
A casa, no m'hi envieu,
que ella em reclama.
El cavaller, tan ardit,
entrà en batalla,
-el drac treia pels queixals
foc i metralla.
Res no atura aquell guerrer.
Les espasades
sobre el coll de l'enemic
cauen fiblades.
I el firmament s'omple de sang,
roja és la nit;
roses enceses que esclaten
talment un crit.
Sobre la fosca dels parpres
el drac és mort.
Quan repiquin les campanes
que toquin fort.
Que repiquin nit i dia
que és bon treball.
Pels sementers de la fosca
corre el cavall.
Llenca: Tros llarg i estret de paper o de drap.
Nard: Planta de la família de les agavàcies, bulbosa, de fulles linears, un xic carnoses.
Sementer: Part d'una terra de conreu en què se sembra d'una planta determinada.
1 Llegeix aquest poema, penja'l al teu blog i explica a través d'una redacció la història que narra
Un dia a dalt del cel vaig veure un drac bodat de foc, ella guardava una jove en estrany lloc. els seus cabells creixen i creixen per dins l'espai, aquell drac no la deixava viure ni ara ni mai...
La jove porta un vestit de color de nard sobre una tela esta pintada te tres flors de card. A la punta dels cabells te llenques de lluna que resplendeixen dins aquella nit. Una per una, ben de pressa que la cerca dins la gran vall un jove calerós damunt un cavall blanc. Travessa els llargs sementers, aquesta nit fa molta por, una por fonda que crema, l'arrel del cor del cavaller, es un bon cavaller, tenia que anar molt alerta amb el drac per que s'amaga rere els núvols vora d'aquest llac. - No temeu, estels , no temeu, que jo no tenc gens de por (diu el cavaller).
El drac enfurit bramula,treu froc pel nas, es senten llamps forcats que resplendeixen sota el seu pas.-Cavaller,cavalleret ai, si t'aplega, jo¡a pots fer valent l'escut que el drac ofega!-diu la jove que esta ameganda dins la cova. no temeu va dir el cavaller sostenint una daga amb les mans.
La mort s'hi amaga..- cavaller,cavalleret, vés-te'n a casa.- va dir la jove, el cavaller no volia anar-sen a casa sense la jove. - a casa n m'hi envieu va dir ell per que no volia que la jove estigues en parill d'aquest drac tant dolent. El cavaller va entrar dins la batalla amb el drac, el drac treia pels queixals foc i metralla. Res no aturarà aquell guerrer. Les espases sobre el coll del drac cauen fiblades de sang
i roja es torna la nit. Roses enceses que esclaten talment un cirt sobre la foca dels parpers, el drac és mort. Quan repiquin les campanes, que toquin fort, que sonin nit i dia que es un bon treball, pels sementerns de la foca corren el jove amunt del seu cavall
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada