El no anul·lat

El no anul·lat

 El no anul·lat

Asseguda en un racó, plorava en silenci, amb les mans tapant-se els ulls, amb l’ànima trencada en mil bocins. Sola, vulnerable, perduda, paralitzada, no feia més que preguntar-se per què, per què, per què.

Escoltà una porta que s’obria i es tancava ben fort. Ell havia marxat. S’aixecà amb prou feines com per poder fer unes passes fins arribar al lavabo. Es mirà al mirall i tenia el cantó dret de la cara tot inflat. El llavi li sagnava i li feia molt de mal tot el cos. Es tornà a preguntar per què, per què, per què… mil cops més.

La por i la impotència controlaven la seva voluntat. Sabia que a l’endemà ell actuaria com si res hagués passat. Seria tendre amb ella i voldria fer l’amor. Tocaria el seu cos i ella immòbil deixaria que fes el que volgués. Perquè s’havia deixat robar el seu no.

Un dia, trobaren el seu cos inert a terra, en el lavabo de casa seva. Ell finalment també li arrencà la vida.
Si ets víctima de violència de gènere, digues PROU.
Algú que és capaç de ferir-te, humiliar-te i sotmetre’t, no t’estima. 


        1. Explica el tema d'aquest text, en fas un resum de quatre línies i un comentari personal. Què t'ha sorprès? Comenta'l a la pàgina de na Carolina. 

Que la dona te por  del que li prodria passar si no es deixar tocar o fer alguna cosa per aquell home que no vol que ell s'enfadi amb ella per por d'alguna cosa.

M'ha sorpres que ella es deixas fer qualsevol cosa per ell perque una dona no es mareix que la tratin com un mocador de paper que un dia l'utilitzes i despres l'agis de tirar. Me pareix fort perque hi ha gent que li es igual pero a mi no aixo s'auria de acabar i tenir mes valor.