L'accentuació
Matthew T
1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.
cantaré comite mossen café apren
enten pure ale pages impres
irlandés cinque només entés també
consome congres gairebe faré interes
això resso boiros aficio ambdos
espos preso arros coto refos
exclos allò pero sino curios
talos glorios repos difos inclos
2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.
riuet colliu demà permís aniran
algún llumins Ramon porro avís
així crosto votacio anireu Ferran
proces respon cigro campio espai
3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.
corríem deies teléfon débil reiem
escrivia origens parlavem orfe fessin
xerif llapis avisaven nuvol diguessiu
feieu cantaveu fenòmen sortieu cèrvol
4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.
Grècia espaiosa patiria trajectòria mengèssin
artilleria polvora Letònia policia càmera
acadèmia esglèsia pertinent ferèstega orígen
palauet hostilitat ciència exigua dolcíssima
5. Com hauríem
d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició
de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.
hoquei olimpiades dioptria xassis elit
xandall mèdul·la viking rèptil periòde
atmòsfera interfon pneumònia termostat tulipa
isobara missil fútbol tèxtil omoplat
6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.
1. El meu net té un os de la mà més llarg del que és normal.
2. Si ara em dius que sí que vens a fer la volta al món no se pas que et puc dir per no fer-la.
3. Té més són des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.
4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.
5. Els bens de l’acusat són un pel més reduïts del que creu el seu advocat.
7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.
Abans-d’ahir no
sé que va passar, però només recordo que després d’arribar a casa varem
asseure’ns al sofà perque voliem veure que feien a la tele i ens varem
adormir. I fins avui, qué és dissabte, no ens hem despertat.
Jo em trobo bé,
no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramon, però, encara te són i es passeja per la masia com una ànima qué cerca repos. Qué hauriem
de dir qué ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt d’hores? Es
potser perquè en l’ultim apat qué ferem haviem pres un cafe espes amb un
gust estranyament curios?
8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.
El cotxe es va
aturar del tot al semafor qué hi ha a la cantonada dels carrers Corsega i
Sicilia. La Maria no sabía per què. I si no hi havia benzina al
diposit? I si hi havia algun problema mecanic? Com qué no sabia qué fer,
va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’estupida pretensó
qué li poguessin resoldre el problema. Després de premer els numeros què
indicava la targeta què li havien lliurat en contractar l’assegurança,
va sonar una d’aquelles musiques que pretenen ser simpatiques, però que
poden fer perdre la paciencia a l’usuari mes sofert del món. Finalment,
li sembla sentir una veu amb un marcat accent frances, però nomes li ho
sembla, perquè amb la cridoria i els claxons dels conductors dels
vehicles no podia sentir res. Allo era un caos!
9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.
No tenia la
funcio sanitaria ni tampoc la d’administrar cures propiament dites, sino
que mes aviat tenia una activitat hospitalaria, en el sentit mes
estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i
alimentava homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats
i altres persones malaltes i de vida miserable.
Els religiosos
del monestir de Sant Pere se’n feien carrec i el gestionaven. El centre
es mantenia en part gracies als donatius de molts dels finats que per
guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat aixi en els seus
testaments.
Va ser un vespre,
alla a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan
una dona malalta i mig moribunda va estirar la maniga de l’habit de fra
Basili per explicar-li el que havia vist.
El pont dels jueus, Martí Gironell
La primera cosa
que Teresa Valldaura veie aixi que obri els ulls fou una tortora a
l’ampit de la finestra. Mes petita que un colom, amb el plomatge de
color de cafe amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina
desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenye el pit: el dia que
Valldaura havia mort, una tortora havia parrupejat a la finestra. Sabe
que era una tortora perque la Sofia digue: “Miri, mama, una tortora. Tan
salvatges que son…” No se n’havia recordat mai mes. La tortora, abans
d’emprendre el vol, rigue. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma
davant de la boca per ofegar un badall i a l’ultim es toca els genolls:
de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria
cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris
ences. Purificat. Fora records!
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Aquell any
[1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta
novel·la, Els versos satanics (la versio catalana va sortir l’any
següent). El titol feia referencia a un suposat afegito fet pel profeta
Muhàmmed a un capitol de l’Alcora, segons el qual era permissible
venerar tres deesses preislamiques, trencant aixi el monoteisme pur del
llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capitol que dona una
versio gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perque
l’India, pais amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre
tan sols dues setmanes despres de la seva publicacio. Tot seguit, els
musulmans britanics van demandar l’editorial londinenca, i deu països
islamics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.
La vida després de Déu, ree
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada