diumenge, 29 de març del 2015

Poesia i crisi

Per què no afegir poesia a tota aquesta situació de crisi? Pens que necessitam la poesia avui més que mai. Escoltem la veu de les paraules, escoltem els poetes. Entre tant de número i balanç, entre la fredor de la tècnica i la mecànica, entre la solitud i el companyerisme, entre... La poesia social està present i té molt a dir, no sols criticar i denunciar determinades situacions, també donar un raig d'il·lusió, esperança i compromís per un futur millor.
Anti-crisis
Que de la noche al aire sus suspiros
y que salga el sol de cada día.
Que no está la cosa para más sorpresas
de esas que hunden al mundo en la miseria.
 trata de que esperen que no hi hagui mes sorprese i que tot sigui molt millor que abans.
Que hay que cambiar los pensamientos negativos,
apoyar el hombro sin requiebro
para salir de este embiste
donde estamos consumidos.
que hay que cambiar de negativo a positivo hay que pensar el lo bueno i quitarse todo lo malo.
Que hay que abrir las ventanas
para alzar la voz y llegar bien lejos;
razones son suficientes
para matar a esta crisis
que el hombre mismo se ha inventado.
que hay que salir a fuera i gritar diciendo que se acabe todo.
 
Dar la cara
(Carlos Gargallo)
Cuando todo esto desaparezca
y la luz vuelva a raudales.
Cuando suba el telón
con obra renovada
y reaparezca la ilusión
que quedó perdida,
entonces,
caminaré cogido de la mano
de un arco iris de mil colores.
trata de que todo desaparezca todo el mundo estara mejor que antes.
No quedará penumbra
por los rincones de la casa,
ni lágrimas que ahora inundan
el corazón triste
de pena en el alma.
no quedara nada ni habra tantas lagrimas ni tanta pobreza.
Salir corriendo
no ayuda,
mejor si acaso, dar la cara.
trata de que hay que salir y dar la cara por todo
Les il·lustracions són de Julia Freund.

1. Explica el contingut dels dos poemes. De què parlen?Pues el primer trata de que es vol acabar amb la crisi que s'alssi la veu diguent que la crisi s'acabi i no hagui tanta pobresa.I el segon trata de que cuant tot s'acabi tot estara millor que abans. En quina persona estan escrits? en tercera persona.Tracten un tema d'actualitat?Si

2. Fes-ne un resum per estrofes de cada un d'ells.

3. Són positius o negatius? Per què?positius.perque diuen que s'acabi la crisi i per aixo seria tot millor.

dimecres, 25 de març del 2015

Poema del cantautor Lluis Llach

     1. Aquí teniu un poema preciós del cantautor Lluis Llach. Cerca informació sobre el mateix, penja imatges d'ell i per introduir el poema i llavors: 
es un music i canta autor de llengua catalana que va neixer a genoiva el dia 7 de maig de 1948 i va perteneixer al grup d'els setze judjes i que es pot conciderar uns dels mes famosos de la nova canço. 
 

A. Fes un resum del poema i explica'l cada quatre versos.
  el primer vers: ell explica queno pot viure sense ella i que ell aniria a on ella va
el segon vers:ell diu que sense ella no es nigu i que no te res 
el tercer vers: explica que si ella vol anar a un lloc que ell anira amb ella
el quart vers:explica que juntsw estarien be
B. En quina persona està escrit, en primera o en tercera? Aquest fet fa que el poema sigui més subjectiu o més objectiu?
esta escrit amb primera persona mes objectiu amb les coses
 C. Quin és el tema del poema?
amor per que parla com es sent i que es amb aquella dona
D. Analitza'l formalment com tu ja saps.
20 versos
 E. Opinió personal.
m'agrada molt com expresa els poemes i aquest mes perque trata d'un tema amoros.


                                                          





Jo hi sóc només si tu vols ser-hi,
no tinc altra veritat,
ni enganys ni cap gran misteri,
si tu hi vas, també hi vaig.
No tinc país
sense tu,
tampoc tinc demà...
així doncs per sempre
mantinc el repte,
només si hi vas jo hi vaig.



Jo hi sóc si també vols ser-hi
tan sols per fer un camí junts,
pel goig de seguir petjades
que ens han dut molt lluny.
Pel plaer d'un demà que engresqui
perquè ens hi trobem a gust
refent l'art de viure
poder conviure
el somni d'un món més just.
Lluis Llach

Reflexió 2a avaluació



1. Fes una reflexió sobre com t'ha anat aquesta avaluació, el que has fet i el que hauries d'haver fet.
La meva segona avaluacio ha anat millor que el primer pero sui m'agues esforçat mes amb tecnologia no agues duit cap assignatura suspesa.
2. Fes una descripció de la imatge i les coses que et suggereix.
a la imatge surt una bicicleta afeerrada a un arbre de no utilitzar-la
em suggereix que les coses els has de aprofitar per que si no es fan mal i no les pots recuperar

3. Explica com et sents en el teu grup de 3r de diver i per què.
me sent molt be per que son un grup molt divertit i ses classes pasen molt rapid i son molt entretengudes amb ells. Hi ha avegades que estan emprenyosos jo tambe i estic i ens pasam un poc pero no el canviaria esper l'any que ve ser els mateixos que d'aquest any.
Comenta quinze dels trenta-tres refranys sobre el sol que tens a continuació, explica el seu contingut i diguès per què t'han cridat l'atenció. 

                                               Dites populars i refranys del sol


Sembla que per fi el sol comença a prendre possessió del temps (ganes tenim) i que la primavera campi realment per tot arreu. Després d'aquest llarg hivern necessitam ja l'escalfor del sol. Per a donar-li la benvinguda, he seleccionat un grapat de dites i refranys d'aquest astre.

Dites populars i refranys del sol

Aigua de juliol encén el sol que l'aigua es torna calenta
Al juliol, trau les garbes al sol treu les fulles seques a cremar
Al mes de Juliol, a l'era hi fa bon sol que al mes de juliol fa bon estar
Any de sol, any d'alegria que amb el bon dia esteim molt contents
Bon sol per Sant Jordi i Sant Marc i podràs veure el vi a raig si fa sol aquets dos dies podrem veure vi
Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga

Els halos solars o parhelis són anunci de pluja, mentre que els halos lunars són un clar exponent de bonança
Crema més el sol d'Abril que el de tot l'estiu
 es primer sol que es pren a l'any bronzeja mes per que tenim la pell mes sensible
De l'aigua d'octubre i de sol de maig, naix el blat

que entre aquets dos mesos es crea el blat
Del sol d'hivern i de núvols d'estiu, enganyats eixiu

Adverteix que són enganyosos perquè l’un no calfa i l’altra no és persistent
El sol de març porta refredats
fa un canvi de temps i mos costipam
El sol de juny estalvia llum

per que tenim mes hores de llum solar
El sol de Març es nota set anys a la cara

 que comença a fer calor i necesitam mes aigua
El sol ha sortit i ha fet cluc, no pensis, pagès, en res d'eixut

en aquesta epoca el sol no crema i es treballa be al camp
El sol, a l'hivern enmadrat, es lleva tard i s'acotxa aviat

que hi ha poques hores de llum solar
En presència del sol, poca llum és gresol
Hivern molt assolellat, estiu molt ventat
Pel Juny, molt sol i molta son
Pel juliol, pobres dels que estan al sol
Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent
Per l’Octubre, fuig de l’ombra i busca el sol
Pluja d'Abril i sol de tardor, solen fer l'any millor
Quan el sol es pon amb capa, de tres dies no se'n escapa
Quan plou i fa sol, passeja el caragol
Quan surt el sol, surt per a tothom
Qui té sol, que més vol?
Rojor al vespre, sol a la finestra
Sol blanc, senyal de fang
Sol de febrer, emmascara com un calderer
Sol eixint, Déu ens do un bon pensament
Sol i aigua, temps de Març
Sol matiner no dura dia sencer
Sol que pica, aigua segura
Vent de llevant, sol triomfant

dilluns, 23 de març del 2015

entrada lliure

                          FLEQUILLO


es una selecció de cabells que neixen arran del front, la qual es talla o es pantina de una manera que t'agrada i te queda be.

Es flequillo sol ser un pentinat de tal manera que es represente de un pentinat visual per reduir el rostre. El flequillo sorgeix naturalment en una varietat de textures capil.lars quan el cabell es nacis de la linia capilar i la area dels cabells anterios augmenta la seva allergaria creant una friccio al cabell intensable que es capaç de posarse de mils maneres damunt el front, cap el costat, cap a l'altre un poc amunt... de moltes maneres difarents.

Es flequillo ve de la paraula "fleco" 
referència als components de filat i confecció en una sèrie de fils que pengen al final de determinats accessoris tèxtils decoratius com : xals , bufandes , rebozos , sarapes , pashmines , catifes i cobrellits . El serrell en la confecció tèxtil és el punt en què l'entrellaçat de fils acaba. La paraula serrell és el diminutiu desprciativo de la paraula de serrell , pel que en alguns països de parla hispana se li coneix com serrell al flequillo.referencia als components de filat i confecció en una sèrie de fils que pengen al final de determinats accessoris tèxtils decoratius com : xals , bufandes , rebozos , sarapes , pashmines , catifes i cobrellits . El serrell en la confecció tèxtil és el punt en què l'entrellaçat de fils acaba. La paraula serrell és el diminutiu desprciativo de la paraula de serrell , pel que en alguns països de parla hispana se li coneix com serrell al serrell.  aquesta entrada va per tu marc :)
 

Ha arribat la primavera


                  1. Fes una entrada tema lliure. Procura ser el més original possible i ocupa tota una pàgina.

                  2.  Fes un comentari sobre el poema Cançó de primavera i penja-ho al teu  blog. Contesta les preguntes següents sobre el mateix poema:

                              1.1. Cerca una personificació i una comparació. Explica-les.
                      
                              1.2. Explica l'estructura del poema.

Ha arribat la primavera


                  1. Fes una entrada tema lliure. Procura ser el més original possible i ocupa tota una pàgina.

                  2.  Fes un comentari sobre el poema Cançó de primavera i penja-ho al teu  blog. Contesta les preguntes següents sobre el mateix poema:
es un poema sobre la primavera on l' explica

                              1.1. Cerca una personificació i una comparació. Explica-les.
tan gracioses com les marietes explica que es molt graciosa per que les marietes tenen el color vermells amb les taques negres
esta tan vermella com les roses que es vermelleta com les roses
                      
                              1.2. Explica l'estructura del poema.

       esta basada en un poema que es pot cantar com a canço
Cançó de primavera: Pétals de versos en flor
La primavera va avançant, de puntetes i amb bona melodia. Les flors converteixen la natura en un tapís vegetal. Flors molt conegudes, regnes de la primavera, i altres que quasi s'amaguen a la nostra vista, tímides.

Cançó de Primavera
(Enric Soler i Godes)

Floreta sense nom
en marge ignorat,
senzilla floreta
sense amic ni amat.

Tens la vida curta,
però llarg l'anhel;
alegres la vida,
vius sense recel.

Petita floreta,
qui et replegarà?,
sobre quina sina
ton goig lluirà?


Quan el sol s'aixeca,
tu guaites l'ocell
com una donzella
espera el donzell.

Voltada de brossa
ansiant l'amor,
ningú sap ta lluita
de plany i dolor.


Floreta sense flaire
que no sé ton nom,
sense amic ni amat,
eres de tothom.

Però vius joiosa,
tranquil·la, esperant;
saps que no hi ha xica
sense ball galant.

Tu sols, Primavera
per al meu vell cor!
Jo estime ta vida
que bull i que mor.

Comentari de poemes

1. Comenta aquest poema de na Carolina Ibac explicant-lo cada quatre versos i escriu el títol que trobis més adient.
                2. Tema?
del que pasa un adolescent a la seva etapa
                3. Resumeix el poema en cinc línees.
Aqust poema trata del que fa un adolescent a la seva etapa de adolescencia, com es sent, el que fa i de la manera que reacciona amb totes les persones i les coses que li podrien afectar durant el dia, el que es sent afectat avegades i que no pot estar be amb tothom perque no es sent be amb ell mateix que es la etapa pitjor de la vida i que la hem de viure per poder seguir endevant com totes les persones que han viscut aixo.
                4.  Aferra el comentari a la pàgina "Sota el mateix estel" on l'he publicat.



Un llibre atrotinat pel curs.
Un llapis rossegat pels nervis.
Les mànigues llargues se’n van.
I tu ja comences a treure el nas.
Una motxilla donada de si.
Auriculars entre classe i classe.
Exterminació d’entrepans a mig matí.
I tu, perds la vergonya, i et fas sentir.
Unes rialles d’avorriment.
Manca de concentració latent.
Una festa d’hormones adolescents.
I tu, persistent, bronzeges la nostra pell.
Minuts d’esbarjo, al pati, sense fred.
Xiuxiueigs i converses a cau d’orella.
Plens els passadissos de mirades fugisseres.
I tu ens guaites des de les finestres.
Has fet fora la foscor.
S’han acabat els dies grisos.
L’olor a mar, la nostra poció.
Ens dónes color a la vida.

Refranys d'amor

 Tria els deu refranys amorosos que més t'agradin, els penges al teu blog cada un amb una imatge. Després inventa'n cinc. Penja el refrany que t'hagi agradat més a la pàgina "Sota el mateix estel", acompanyat d'una imatge. També has de penjar-ne un dels que t'hagis inventat, posant el teu nom com a autor.

 

Dites populars i refranys sobre l'amor i els enamorats

Com vols que et vulga, si el qui vull que en vulga no em vol com vull que em vulga

De l'amor se'n parla molt, fins i tot al nostre refranyer. Us fiquem una recopilació de dites populars i refranys que parlen de l'amor, del desamor, dels enamorats...

A casar ni a recules s’hi pot anar
A la ben casada, només el seu marit li agrada
A marit gelós, la dona maca
A qui diu no, no el casen
Abans el Déu era l'amor, avui és l'or
Abans que et cases, mira el que fas
Afortunat en el joc, dissortat en amors
Al cor de les persones, ningú no hi entra
Al que es casa per interés, li ixen los comptes al revés
Al mal de cor, no li vages amb disgustos ni pors
Allà on hi ha amor, no hi ha rancor
Amants i lladres, busquen foscors i racons
Amor comprat, dona'l per venut
Amor de boig, vós per altre i jo per vós
Amor de Carnestoltes, amors de revoltes
Amor de festes de carrer, el millor no val un dobler
Amor de lluny i fum d'estopa, tot és u
Amor fort dura fins a la mort
Amor gran venç totes les dificultats
Amor i senyoria, no volen companyia
Amor que aplega a l'oblit, amor que no ho ha sigut
Amor que s’emporta el vent, que et serveixi d’escarment
Amor sense patir, això no pot ser
Amor, amb amor es paga
Amor, tos i diners no es poden amagar molt de temps
Amoretes de gener, per sant Miquel bolquer
Amors i juraments se'ls endú el vent
Cada ase s'enamora del seu bram
Cada u està gelós de lo seu
Cal educar per amor i no per temor
Cap on el cor s'encamina el peu camina
Casar-se no es sols portar el ram
Cor apassionat no vol ser aconsellat
Cor sense amor, jardí sense flors
Costa molt poc d'enamorar i costa molt més de conservar
De mal d'amor, els metges no en curen
De sembrar i casar, consells no vulguis donar
De tant que et vull et trec un ull 
Dona bonica i marit gelós, mai no tenen repòs
El boig té judici i l'enamorat no té seny 
El cor no parla, però endevina
El llamp i l'amor cremen el cor
El primer casament: amor, el segon: companyia i el tercer: tonteria
El sentiment agut és mut
Els amors passen, els amics queden
Els primeres amors són els millors
Estimar i no ser estimat és com respondre i no ser preguntat
Festeig llarg, parent de la mort
Herència forta, casament en porta
Jurament d'enamorat, se'n riu d'ell el gos i el gat
L'amor el va pintar un cego
L'amor és com la lluna, si no augmenta minva
L'amor és el desig irresistible de ser irresistiblement desitjat
L'amor sempre té excusa
L'amor tot ho perdona, menys l'engany
Mal d'amor és mal de jove; recaiguda de vell hi deixa la pell  
Mans gelades, enamorades
Ni abril sense flors, ni joventut sense amors
Pensen els enamorats que tothom té els ulls tancats
Per l'home enamorat, no hi ha dona lletja
Per mal casar, val més a ca-seva estar
Quan em mires i et rius, senyal que em vols
Quan la fam entra pel portal, l'amor fuig per la finestra
Qui bé ama, tard oblida
Qui estima, defectes no mira
Qui té amor, no dorm
Renyeixen els amants, i s'estimen més que abans
Si vols que et vulguen, fes-te voler
Val més ser amat que temut
 Per l'home enamorat, no hi ha dona lletja
 
Qui bé ama, tard oblida
 
Qui té amor, no dorm
 
Mal d'amor és mal de jove; recaiguda de vell hi deixa la pell  
 
Allà on hi ha amor, no hi ha rancor
 
Val més ser amat que temut
 

L'amor sempre té excusa

De tant que et vull et trec un ull
 
Amor fort dura fins a la mort
 
Qui estima, defectes no mira





1-els peixos son amics no menjar
2-si em vaig et donaras compte?
3-tot pot ser o sera
4-per proves d'amor la distancia
5-qui estima gent, gent que cuida
Podeu trobar més refranys a la web El refranyer, de José Gargallo Gregori.

divendres, 20 de març del 2015

L'amor...

      
          1. Escriu una carta d'amor a un ser estimat, ja sigui correspost o no correspost, familiar o de parella... Vint línees com a mínim. Com sempre, acompanya-la d'una imatge...




No sé per què t'escric , després de tot no és culpa teva , nomes que jo encara no m'acostum a la teva absència . Per moments et sento propera a tu, tant que gairebé podria tocar-te , Però sempre és així en els meus somnis , on no hi ha distàncies fenc , fronteres , passat de les nacions unides , o d'una línia de temps que separeu límit nostres vides ... el dolor és quan despert i comprenc tot el lluny que estàs de la meva realitat. Després de haver estat veient en tot allò que m'envoltava , avui miro per la meva finestra i sola veig el reflex del meu propi rostre enganxat l'altre costat del mirall . Massa hores dormir pecat , massa temps absent . Lluny del meu propi cos on ets, on es tot allò que necessito,i vull que  Pogue correr l'un després de l'altre , sense res Que témer ... Però cada vegada es el mateix , et crit amb totes les meves forces: No et vagis , no et separis de mi , queda't i prometo fer-te Feliç com ningú més ho farà! 
Tot i així , les meves mans ja no et toquen i et desvaneces entre els records del meu cap . On ets? On has anat ? Encara pots sentir-me ? I Una altra vegada em desperto sobre el meu llit , amb el coixí humida i una llàgrima rodant pel meu rostre.
Després de tot el que vas ser per a mi , després de ser l'únic pensament al cap , l'únic sentiment en el meu cor i l'única veritat en la meva vida , ara ja no ets res , només una trista veritat.És que podries tu dir-me com és que tot i que no estàs amb mi ... els meus dits encara senten el teu rostre , els meus ulls encara veuen els teus, i les orelles encara escolten la teva veu ?Perquè per molt que ho negui , o per molt que intenti lluitar en contra d'això , tot això és part de mi , i seguirà sent així ... Mentre tu no estiguis aquí.

Resumint tot aixo et segueixo estimant no et puc oblidar sempre em recordo de tu i de tot el que hem passat de tots aquells dies especials que han estat per tu i per mi, sobretot per mi. t'enyor i no puc fer res, estas enfora de mi i no se a on, t'estim i sempre ho fare i no canviare res del que pens t'esperare sigui el temps que sigui ho fare perque ho vaig prometre i jo les cumplesc. 
una besada.


          2. Penja vuit imatges que expressin amor.




No ens queda més que la revolució pacífica




   Hi ha certs drets humans que haurien de ser intocables perquè, si se'ls vulnera, s'atempta directament contra la dignitat de les persones. Quina ment humana és capaç de tancar dos hospitals que funcionaven bé, per estalviar uns doblers, que tal vegada es podrien estalviar per una altra banda? La ment del govern actual ho és.

  Una de les coses que més m'estranya de tot això és veure gent que resta impassible davant desastres com aquests perquè no els afecta directament. Deu ser un tipus de persona que només pensa en el present, perquè en el futur ningú sap què li passarà, i que només pensa individualment. Evidentment, tots tenim una part d'individualisme i d'egoisme però, en els temps que estam vivint, s'ha de tenir molta de sang freda per no patir, encara que sigui un poquet, per les injustícies que s'estan fent. La inconsciència fa viure aquestes persones tranquil·lament, preocupant-se pel propi benestar, però haurien de pensar que potser algun dia necessitaran ajudes que no tendran, i elles mateixes n'hauran estat testimonis passius, com qui mira passar el temporal des del llit, per tant, corresponsables d'aquesta calamitat.

   Amb tot això em deman: Si aquest govern no pateix per les persones, com ha demostrat en reiterades ocasions, com volem que en respecti la seva cultura i la seva llengua? Això ja és impensable... Ens volen prendre el cos i l'ànima, ens volen prendre el que més estimam. Una educació pública de qualitat, la igualtat entre les persones,  l'ajuda als joves, l'ajuda a la gent gran, l'ajuda als malalts, la mort digna, la nostra llengua i la nostra cultura...No respecten el poble, per tant, no es respecten ells mateixos, ja que formen part del poble. És curiós veure com ataquen els valors que hem predicat a l'escola tota la vida.

  De totes maneres, una part considerable d'aquest poble oprimit s'ha aixecat, i està cansat de veure com l'intenten trepitjar, i disposat a lluitar, a resistir. Vull alabar des d'aquí totes les persones que dediquen part del seu temps personal a combatre els diferentes fronts, i a més ho fan des de la pau i del respecte, demostrant els valors que defensen. No ens queda més que la revolució pacífica.

                                                                               Antònia Lladonet



  1. Llegeix aquest text i fes un resum del que diu.
xerra de que volien tancar dos hospitals per poder estalviar dobler, pero no es donen compte de que podrien estalviar dobles d'una altre banda, tambe parla sobre la nostra llengua i cultura.

  2. Quin és el seu tema principal?
sobre la nostra llengua i el tancament dels hospitals.

  3. Què en penses sobre el tancament d'un hospital com el Joan March? finalment la lluita va tenir la seva resposta i no es va tancar.  Exposa la teva opinió.
Trob que necessitam tenir hospitals per que hi ha moltisima gent que necessita estar ingresants i no poden per que no hi ha les suficients plaçes ni habitacions.

dimecres, 18 de març del 2015

ENTRADA LLIURE

                                                    PASQUA



avui parlare sobre pasqua.
Hi ha diversos tipus de pasqua: la jueva,resurrecció i la pentecosa, son difarents pel que es fa a la festa. Jo el que fac es fer panadetes i robiols de diversos gustos, em surten molt bones sempre
 les panades es poden fer de moltes coses.. de carn de me amb xixeros, de carn de me tot sol, de pollastre tot sol, i moltes maneres mes.
 Els robiols m'agrada fer-los de xocolate pero es fan de brosat, cabells d'angel i de confitura de molts de gustos difarents.
A mi pasqua m'agrada per aixo per que ens juntam tots amb la família i reim de com ens surten de lletjos els robiols i les panades.
panades


 robiols
 

divendres, 13 de març del 2015

El gat negre d'ulls verds

Comenta aquest text al teu blog . En fas un resum i una descripció dels pensaments de la protagonista. Penja una imatge adient. 

                           El gat negre d'ulls verds

Estava en guerra amb l’entorn, o almenys això es pensava. Se sentia atacada per les paraules alienes i els actes dels demés eren percebuts com quelcom invasiu i fins i tot agressiu. No se n’adonava que la seva actitud era superlativament defensiva. Víctima d’un subjectivisme aclaparador assenyalava amb el dit en altres direccions oposades a la correcta. Perquè en realitat la causa de tots els seus mals eren la inseguretat en si mateixa, una vulnerabilitat excessiva i una hipersensibilitat que el feia patir. Un estat que no l’ajudava a gestionar les seves emocions, caòtiques i contradictòries.
Amb el comandament a distància, va aturar el temps. Una pausa necessària per poder veure la realitat nua d’impressions i de pors. S’agità sobre un llit ple de segons aturats, que l’acotxaven en una tranquil·litat feta d’un parèntesi temporal. Prengué de la seva motxilla, que estava a terra, una kit-kat i se’l cruspí com si mai abans hagués menjat.
Afamada per trobar la calma, els seus pensaments es congelaren. Les idees noves i velles començaren a perdre el sentit de ser. La seva ment es convertí en un full en blanc, que verge pretenia tornar a començar, construint una nova actitud davant aquell món que la seva mirada havia enfosquit amb el pessimisme.
Trucaren a la porta. Obrí i veié un somriure tendre, una mà amiga i uns mots dolços que aprofundiren en la seva ànima mal ferida. Era un gat negre que es refregava entre les seves cames, tot entonant un ronc de felicitat. La cua altiva i decidida apareixia com una radar vertical que inspeccionava tota la sala. Aquell gat negre començà a llepar les seves ferides. I aquell full en blanc s’emplenà amb una nova història, un nou començament, una nova oportunitat, una nova mirada a l’horitzó.
I a partir d’aquell nou estat, en què la foscor s’havia il·luminat per la llum d’aquells dos ulls de gat, verds i increïblement grans, va poder relativitzar tot el què anteriorment maximitzava. Hipnotitzada, s’adonà que tot no era tan important. Que a la vida estava feta de moments positius i de no tan positius, que es podien millorar.
Mirà per la finestra i es topà de cop amb la nit. Demanà un desig a l’estrella que brillava amb més força dins aquell cel tan negre. Esperà deu segons, activant el temps enrere. Es posà davant del mirall que hi havia penjat a la pared, al costat de la finestra. I pogué comprovar que el seu desig s’havia fet realitat. S’havia convertit en una gata maula i havia adquirit la capacitat de poder veure a les fosques, com un gat més.
 
aquest text parla de  com pasa la seva vida com la passa, un dia varen tocar la porta era un moix aixo va fer que li canvies les nits 

El far fos

  Comenta aquest text , el penges al teu blog i en cerques una imatge adient.

 El far fos

Aquell final era el començament de tot. Mentre tot s’acabava, tot començava de nou. És com quan resseguim amb els nostres actes el perímetre d’una circumferència. El viatge sempre s’acaba als tres-cents seixanta graus i torna a començar, assignant un paràmetre al nombre de voltes que s’anomena k. Una volta feta, una partida nova i una nova oportunitat per tornar a provar de guanyar. En realitat, el veritable guany seria poder perdre molts cops i poder començar sempre.
Així doncs, havia perdut una batalla, però la guerra era molt més llarga. La lluita durava tota una vida. I el veritable final no era pas perdre una partida, sinó deixar de tenir la capacitat de perdre. La mort aguaitava el seu moment. Mentrestant, nosaltres anàvem fent xino-xano, discorrent entre el bé i el mal, entre l’amor i l’odi, entre el negre i el blanc. Un món d’oposats. Un món de dualitats barrejades i sense nord, es movia en rotació al voltant de l’eix de la cobdícia. I amb el rumb perdut, poc a poc es destruïa.
Només la llum d’un far, fixada a l’horitzó utòpic, dirigia aquella petita barca desmanegada. I com si es tractés d’un miratge sobre la mar calma, aquell llum tènue il·luminava el seu pas lent enmig de les onades suaus, amb la intuïció que la mare naturalesa ens dota per a la supervivència. Els somnis eren el motor de l’esperança i la ingenuïtat, capaços de fer-nos tornar a reiniciar una drecera nova, després d’haver acabat acorralats en un atzucac més.
Com en un laberint, a la vida cercàvem la sortida, sense adonar-nos-en que no n’hi havia. Aquesta apareixeria ineluctable sense avisar. Per això, calia lluitar per gaudir sempre el moment i mai no rendir-se.
Aquest home xerra de com ha viscut el seu pasat  com li ha anat si be o malament .

dilluns, 9 de març del 2015

Dia de la dona treballadora en forma de poemes


8.3.15

Dia de la Dona, 2015: 8 poetesses, 8 poemes / Día de la Mujer, 2015: 8 poetas, 8 poemas


Dia de la Dona: 365 dies de lluita per la igualtat -Anatoly Ivanov, il.-
Hem de celebrar aquest 8 de març de 2015, Dia de la Dona, amb 8 poemes de 8 poetesses diferents, cadascuna d'un lloc diferent del món. Versos de dones, paraules en femení que universalitzen la poesia i els sentiments, des de diferents èpoques, en diferents indrets, però en una mateixa veu que clama contra la invisibilitat de la dona.

A totes, feliç i reivindicatiu Dia de la Dona.
1. Comenta cada un d'aquests poemes de la següent manera: Tema, resum, opinió personal.
2. Cerca comparacions, metàfores i personificacions en cada un d'ells i els expliques al teu blog.

Es necesario
revertir el hechizo.

Ese,
que borra a las mujeres
de los libros de historia,
de las esferas de poder,
de las antologías.

Ese,
que las encierra
entre cuatro paredes,
con solo
colocarles un anillo.
(Guisela López, Guatemala) 

 el tema es que les dones puguin fer el mateix que els homes

xerra de que em de poder fer les mateixes coses que els homes perque ser dona no significa ser menys que els homes perque som el mateix som persones pero amb sexe difarent.
 
Pens que esta ben dit que les dones auriem de fer el mateix fer el que volguem perque nosaltres no som inferiors a nigu.

*

Deseo partir 
Peinada de luna
Bajo el cielo errante 

Todo mi cuerpo 
En este otoño se siente 
Crepúsculo en la lluvia 

Tomando el fresco 
sobre el puente 
La luna y yo 
Quedamos solas 

En mi sombrero 
En lejanas montañas 
Sonido de hojas
(Tagami Kikusha-Ni, Japó)
xerra de que aquesta dona vol ser lliure i no vol viure a un mon on la dona pugi ser feliç i que pugui fer el que vol
m'agrada molt ja que es vere no et deixen fer el que vols per que ets dona
*

Mi corazón es ardiente, como abrasador mi sol.
Grande también mi corazón, como África mi gran corazón.
Habitada de un gran corazón, más no puedo amar…
Amar a la tierra, amar a sus hijos.
Ser mujer, más no poder crear;
Crear, no sólo procrear.
Y, mujer africana, luchar.
Todavía luchar, para erguirse antes.
Luchar para borrar la huella de la bota que aplasta.
Señor!…luchar
Contra las prohibiciones, prejuicios, su peso.
Y, sin embargo!…
Seguir siendo Mujer africana, pero ganar la otra.
Crear, no sólo procrear.
Asumir su destino en el destino del mundo

Ndèye Coumba ( Senegal)
xerra de que les dones em de seguir lluitant per la llibertat perque no ens facin inferiors dels homes perque no ho som.

trop que està molt be ja que te rao que em de seguir endevant per aconseguir alliberar-nos del tot
La lectura ens fa lliure -il. Antonio López-

Si jo tingués un veler
sortiria a pesca d’albes.
Encalçaria els estels
per posar-me’n arracades

Si jo tingués un veler,
totes les illes i platges
em serien avinents
per al somni i les besades

Si jo tingués un veler,
en cap port faria estada.
El món fora dintre seu,
ai amor, si tu hi anaves. 

(Rosa Leveroni, Catalunya-Espanya) 
xerra de que si tengues un veler aniria sempre viatjant dins d'ell.
Aquest poema m'agrada molt ja que a mi tambe m'agradaria anar dins d'un veler i viatjar
*

Quisiera tener varias sonrisas de recambio
y un vasto repertorio de modos de expresarme. 

O bien con la palabra, o bien con la manera,
buscar el hábil gesto que pudiera escudarme…
Y al igual que en el gesto buscar en la mentira
diferentes disfraces, bien vestir el engaño;
y poder, sin conciencia, ir haciendo a las gentes,
con sutil maniobra, la caricia del daño.
Yo quisiera ¡y no puedo! ser como son los otros,
los que pueblan el mundo y se llaman humanos:
siempre el beso en el labio, ocultando los hechos
y al final… el lavarse tan tranquilo las manos.

(Concha Méndes, Madrid- Espanya)
 Xerra de que li agradaria fer moltes coses pero no pot
Pens que auria de intentar fer-les ja que les dones tambe podem fer les feines dels "homes" si volem.
*

Nací mujer
predestinada
al llanto
desde siempre
bebí palabras
sumergidas en sueños
en mis dos países
hubo muros que
aún quiero derribar
-botar piedras de siglos
no es fácil
para cuatro niñas
de cinco años -
en mis dos países
aprendí a amar
a las de mi piel
de mi voz
de mi cuerpo
de mis lenguas
nunca encontré
mi camino
lo sigo buscando
nací mujer
nací sola
crecí sola
sigo
sola

(Maya Rossana Cú Choc, Guatemala)
xerra de que ella va neixer dona i que no pot fer les coses que ella vol perque la proibeixen a fer-les per que es dona.
trop que no aurien de proibir aixo ja que tans sols som un  sexe difarents a ells i per aixo no significa ser inferiors als homes
La lectura ens dona accés a l'autoformació permanent -il. Charles-Clos Olsommer-

¿Me recuerdas? 
Soy la chica 
de la piel oscura 
y los zapatos gastados. 
Soy la chica 
con dientes cariados. 
Soy la chica 
negra de los dientes podridos 
con el ojo herido 
y la oreja destrozada. 
Soy la chica 
que sostiene a sus hijos, 
cocina sus comidas, 
barre sus patios, 
lava sus ropas. 
Oscura y pudriéndome 
y herida, herida. 
Yo daría 
a la raza humana 
tan sólo esperanza. 
Soy la mujer 
con la piel oscura bendecida. 
Soy la mujer 
con los dientes arreglados. 
Soy la mujer 
con el ojo sanado, 
con la oreja que oye. 
Soy la mujer: Oscura, 
arreglada, curada, 
que te escucha. 
Yo daría 
a la raza humana 
tan sólo esperanza. 
Soy la mujer 
que ofrece dos flores 
con raíces gemelas. 
Justicia y Esperanza. 
Comencemos. 
(Alice Walker, Georgia-USA)
aquest poema xerra de que aquesta dona feia una feina molt dura i sempre anava ferida pero ara ja que ha pogut trobar una feina mes bona ha pogut curar-se
aquest poema m'agrada molt perque xerra de que ella li agradi o no li agradi fa feina i s'esforça per treure als fills endevant.
*

La cara de las revolucionarias de 1898
es solamente una cara de la mujer
–Tangdang Sora como una madre y enfermera,
Gabriela Silang en su caballo,
Teresa Magbanua en su uniforme –
una guerrillera furiosa en humo.
Pero había también mujeres de silencio
que día tras día cocinaron, limpiaron,
dieron a luz a infantes,
sufrieron en la noche
como la lluvia cae en la puesta del sol
invisibles en la historia,
soldados de la vida y no de la muerte.
Las filipinas de hoy
son más o menos
las revolucionarias de ayer. 

(Marra Patrícia Lanot, Filipinas)
xerra de que aquesta dona ha sofrit molt pero a seguit endevant
m'agrada molt aquest poema perque aquesta dona per tot el que ha passat segueix endevant.

Escrit per a la revista del centre


       


    1. Explica en forma de redacció la feina que feim al blog perquè pugui aparèixer a la revista del centre. Quines matèries hi treballes, com, tipus d'entrades i si t'agrada i per què. També pots explicar el que t'aporta.

La feina que feim al blog és per aprendre les coses d'unes altres maneres més entretengudes, això ens permet que la feina sigui  més fàcil aprendre perqué esteim entretenguts a cercar per les xarxes tota la informació.

Feim moltes coses entretengudes amb català,castallà. Algunes vegades tambe feim activitats de moltes clases i molt divertides.

Feim entrades de activitats de. Català, socials i Castellà, avegades feim alguna entrada on has d'explicar el que sents, escriure un poema, i moltes coses més

Això m'aporta molt ja que me interesa més per que la feina es fa amb l'ordinador i trob que és molt més entretangut que amb un llibre.

dimecres, 4 de març del 2015

Treball final feina del quadre "El naixement de Venus" de Botticelli





1. Torna a penjar la imatge del quadre "El naixement de Venus" de Botticelli al teu blog i també la història que vares escriure.







Hi havia una vegada una dona que va tenir una filla que li deien Eva era rosa amb els ulls verds, quan es va tornar gran va decidir deixar la familia i marxar sola a la muntanya.
allà no tenia res,es va fer una caseta i tots els animals anaven a visitar-la baixava avegades al poble per compar menjar per poder alimentar-se,
un dia va coneixer un jove i li va cridar molt la atenció aquest jove li dein Lluis. Es va costar a eva i li va dir d'on ets tu? pero ella no va contestar i va pujar cap a la muntanya. Ella es va sentir molt estranya perque mai havia tengut la sensació de que li agrades una persona, aquell dia era estrany es repetia ella era el primer dia que el veia i li va agradar.
El dia seguent va decidir baixar al poble només per veure en Lluis, es va aturar al mateix lloc i ell va tornar a provar de xerrar amb ella. Ella va contestar a les preguntes que l' interesaven, varen quedar per anar al riu de la muntanya molt aprop de la casa d'ella. Quan era a ca seva apunt de sortir al riu esteia molt nirviosa pel que tenia que passar. ell esteia esperant devall de l'abre amb un llançol, varen estar xerrant una bona estona i varen seguir quedant cada dia al mateix lloc. Varen decidir anar a viure junts a la muntanya, formar la família i poder estar feliços varen passar els anys i va arribar el moment de visitar a la família per presentar-se els pares de Eva feia estona que no la veien pel motiu del qual va partir de casa, es varen perdonar i tot arreglat. Es varen casar i seguien fent els dinars al riu. Es varen casar allà mateix. Les campanes sonaven les flors volaven per l'aire tot era molt divertit la gent va riure molt aquell dia,Va ser el millor dia de tots per la parella, després de tota la història que varen tenir amb tantes quedades,besades tot allò es queda abaix de l'abre devora el riu.
Al cap de tres anys la família va augmentar, varen tenir un ninet ros amb els ulls verd com ella.

               2. Activitat final: Amb totes les eines que t'he donat ara arriba l'hora que, a partir de la història que tu mateix/a has creat, escriguis un poema. Ha de tenir quatre estrofes de tres o quatre versos cada una, com a mínim. Anima't poeta! .Pensa que ja tens la protagonista del poema i l'argument, ja és molt.

                     Procura emprar les següents figures retòriques: Personificació, metàfora, comparació... i empra un llenguatge més bell...


El teu pèl daurat com l'or
això fa que m'arribi al cor
com un fil conductor
que duu un tresor.

me mires amb els ulls cels
tan cels com l'aigua dels cabals 
això fa ballar els corals,
com un vals.

La teva rialla tan dolça com un pastís
això fa que t'apropis,
i que m'ornamentis
tot el cos amb anís
 
tan fina cpm un fideu
i tot el que  m'estreus
mentre t'asseus
el llogaret dels meus peus.