El far fos
Comenta aquest text , el penges al teu blog i en cerques una imatge adient.
El far fos
Aquell final era el començament de tot. Mentre tot s’acabava, tot
començava de nou. És com quan resseguim amb els nostres actes el
perímetre d’una circumferència. El viatge sempre s’acaba als tres-cents
seixanta graus i torna a començar, assignant un paràmetre al nombre de
voltes que s’anomena k. Una volta feta, una partida nova i una
nova oportunitat per tornar a provar de guanyar. En realitat, el
veritable guany seria poder perdre molts cops i poder començar sempre.
Així doncs, havia perdut una batalla, però la guerra era molt més
llarga. La lluita durava tota una vida. I el veritable final no era pas
perdre una partida, sinó deixar de tenir la capacitat de perdre. La mort
aguaitava el seu moment. Mentrestant, nosaltres anàvem fent xino-xano,
discorrent entre el bé i el mal, entre l’amor i l’odi, entre el negre i
el blanc. Un món d’oposats. Un món de dualitats barrejades i sense nord,
es movia en rotació al voltant de l’eix de la cobdícia. I amb el rumb
perdut, poc a poc es destruïa.
Només la llum d’un far, fixada a l’horitzó utòpic, dirigia aquella
petita barca desmanegada. I com si es tractés d’un miratge sobre la mar
calma, aquell llum tènue il·luminava el seu pas lent enmig de les onades
suaus, amb la intuïció que la mare naturalesa ens dota per a la
supervivència. Els somnis eren el motor de l’esperança i la ingenuïtat,
capaços de fer-nos tornar a reiniciar una drecera nova, després d’haver
acabat acorralats en un atzucac més.
Com en un laberint, a la vida cercàvem la sortida, sense adonar-nos-en
que no n’hi havia. Aquesta apareixeria ineluctable sense avisar. Per
això, calia lluitar per gaudir sempre el moment i mai no rendir-se.
Aquest home xerra de com ha viscut el seu pasat com li ha anat si be o malament .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada