Treball final feina del quadre "El naixement de Venus" de Botticelli
1. Torna a penjar la imatge del quadre "El naixement de Venus" de Botticelli al teu blog i també la història que vares escriure.
Hi havia una vegada una dona que va tenir una
filla que li deien Eva era rosa amb els ulls verds, quan es va tornar
gran va decidir deixar la familia i marxar sola a la muntanya.
allà no tenia res,es va fer una caseta i tots
els animals anaven a visitar-la baixava avegades al poble per compar
menjar per poder alimentar-se,
un dia va coneixer un jove i li va cridar
molt la atenció aquest jove li dein Lluis. Es va costar a eva i li va
dir d'on ets tu? pero ella no va contestar i va pujar cap a la muntanya.
Ella es va sentir molt estranya perque mai havia tengut la sensació de
que li agrades una persona, aquell dia era estrany es repetia ella era
el primer dia que el veia i li va agradar.
El dia seguent va decidir baixar al poble
només per veure en Lluis, es va aturar al mateix lloc i ell va tornar a
provar de xerrar amb ella. Ella va contestar a les preguntes que l'
interesaven, varen quedar per anar al riu de la muntanya molt aprop de
la casa d'ella. Quan era a ca seva apunt de sortir al riu esteia molt
nirviosa pel que tenia que passar. ell esteia esperant devall de l'abre
amb un llançol, varen estar xerrant una bona estona i varen seguir
quedant cada dia al mateix lloc. Varen decidir anar a viure junts a la
muntanya, formar la família i poder estar feliços varen passar els anys i
va arribar el moment de visitar a la família per presentar-se els pares
de Eva feia estona que no la veien pel motiu del qual va partir de
casa, es varen perdonar i tot arreglat. Es varen casar i seguien fent
els dinars al riu. Es varen casar allà mateix. Les campanes sonaven les
flors volaven per l'aire tot era molt divertit la gent va riure molt
aquell dia,Va ser el millor dia de tots per la parella, després de tota
la història que varen tenir amb tantes quedades,besades tot allò es
queda abaix de l'abre devora el riu.
Al cap de tres anys la família va augmentar, varen tenir un ninet ros amb els ulls verd com ella.
2. Activitat final: Amb totes les eines que t'he donat ara arriba l'hora que, a partir de la història que tu mateix/a has creat, escriguis un poema. Ha de tenir quatre estrofes de tres o quatre versos cada una, com a mínim. Anima't poeta! .Pensa que ja tens la protagonista del poema i l'argument, ja és molt.
Procura emprar les següents figures retòriques: Personificació, metàfora, comparació... i empra un llenguatge més bell...
El teu pèl daurat com l'or
això fa que m'arribi al cor
com un fil conductor
que duu un tresor.
me mires amb els ulls cels
tan cels com l'aigua dels cabals
això fa ballar els corals,
com un vals.
La teva rialla tan dolça com un pastís
això fa que t'apropis,
i que m'ornamentis
tot el cos amb anís
tan fina cpm un fideu
i tot el que m'estreus
mentre t'asseus
el llogaret dels meus peus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada